Roquetes

_

És un municipi situat al sud-oest de la comarca del Baix Ebre. És el segon municipi en extensió de la comarca (136,64 km²).

L'origen de la ciutat el trobem en una alqueria islàmica (Masada) donada per Ramon Berenguer IV a Tortosa després de la conquesta d'esta ciutat (1149), que es convertí posteriorment en el Mas d'en Ortiz (1603). En 1781 ja té el tractament de Raval mantenint esta condició fins al 1850.



Roquetes se segregava oficialment de Tortosa el 22 de març de 1850, per un reial decret d'Isabel II. Uns dies després, el 14 d'abril, se materialitzava el fet amb l'acte de constitució del primer Ajuntament al núm. 43 del carrer de la Gaia, casa del qui fou el primer alcalde del municipi, Ramon Bosch i Rosell.



El 25 de juliol de 1857 se va inaugurar el Canal de la Dreta de l'Ebre, tot i que no entrà en funcionament fins al 1860, una de les eines que més prosperitat ha reportat a l'economia de Roquetes al llarg del temps.



L'any 1880 Alfons XII concedeix a Roquetes el títol de ciutat.



En 1885 s'inaugura el tramvia de tracció animal entre Ferreries i Roquetes, amb un ramal a Jesús. És en este mateix any quan se declara l'epidèmia de còlera a la ciutat. Va ser el succés més tràgic del segle XIX on van morir més de 200 persones i va suposar també una fugida de la població cap a altres municipis.



El topònim Roquetes, freqüent en la toponímia catalana, se refereix a terres d'escassa qualitat agrícola. Les primeres constatacions de l'existència del topònim per a referir-se a l'actual ciutat del Baix Ebre són de finals del segle XVI, en què ja es parla del nucli de Roquetes de n'Ortís, integrat en la Riba-roja o Vila-roja.


Dades

  • Codi de municipi INE: 43133
  • Població: 7.973 (2019) Institut Nacional d'Estadistica d'Espanya
  • Comarca: Baix Ebre
  • Més info a:
    roquetes.cat