L'Ametlla de Mar

_

Anomenada la Cala pels seus habitants (antigament anomenada la Cala de l'Ametlla), és un municipi pertanyent a la comarca del Baix Ebre.

Hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament de l'Ametlla de Mar fins al segle xviii, quan —a conseqüència de l'impuls de poblament de Carles III— sorgí el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perelló.



Coincidint amb l'arribada de pescadors valencians al poble (diverses fonts citen com a procedència Benidorm i el Grau de València), l'Ametlla fou creixent amb xifres importants durant el segle xix i aconseguí començar el segle xx amb 2.500 habitants.



No obstant això, tot i no haver-hi gaires dades documentals, podem dir que el naixement de la Cala es remunta més enllà del segle xii. Va ser un punt estratègic per defensar les costes de la Catalunya Nova. En la platja de Sant Jordi d'Alfama, un orde religiós i militar creat per defensar les terres catalanes de possibles noves conquistes i evangelitzar les noves terres reconquerides. Encara avui en dia queden restes de la torre de vigia que en temps de Ramon Berenguer IV (1113-1162) servia per defensar les noves costes.



Al costat mateix d'aquesta torre de vigia, podem trobar restes del Castell dels Templers, edificat per aquesta ordre al segle XIII per combatre els pirates. Però va ser enderrocat per les galeres Castellanes al segle xvii amb la por de no ser envaïda per tropes Franceses. Pocs vestigis queden d'aquest castell, però els seus fonaments indiquen una gran fortalesa.



Al segle xviii, Carles III va aprofitar les runes de l'antic Castell per edificar una petita fortalesa que des de fa pocs anys ha estat remodelada. Aquesta fortalesa, és la que rep actualment el nom de Castell de Sant Jordi d'Alfama, va servir per controlar les rutes del mediterrani, ja que moltes passaven per les Illes Balears i per tant es visualitzaven des d'aquestes terres.



El poble, el nucli urbà actual, va anar creixent a poc a poc fruit de les numerables cales que hi ha per refugiar-se dels temporals. Des de ben al principi, la pesca va ser el comerç clau de L'Ametlla. Avui en dia, compta amb dos ports pesquers (L'Ametlla i l'Estany) i tres de nàutics (L'Ametlla, Sant Jordi i Calafat).



A la Guerra Civil espanyola, la república, va instal·lar dos grans defenses (fortificacions) per si els Nacionals ataquessin des de les Illes Balears a Catalunya. Afortunadament pel poble, no va ser així, les fortaleses mai van ser usades. No obstant, L'Ametlla va patir alguns bombardeigs, com el que va destrossar el pont d'entrada del poble.



Després de la guerra, el poble es va veure sotmesa en una crisi. Es produïren importants moviments migratoris a Palamós i, en menys mesura, a Roses. Aquests moviments es concentraren des de la postguerra civil fins a la dècada dels seixanta, en què els corrents incipients d'immigrants i turistes transformaren els nuclis de poblament del poble.



A principis dels anys cinquanta es va iniciar la segona fase del port principal pesquer, i aquest fet va dur al poble a prosperar econòmicament fins a obtenir actualment una de les flotes pesqueres de tonyines més gran de tota la península.


Dades

  • Codi de municipi INE: 43013
  • Població: 6.787 (2019) Institut Nacional d'Estadistica d'Espanya
  • Comarca: Baix Ebre
  • Més info a:
    ametllamar.cat